Translate

dimarts, 2 de setembre de 2008

PROJECTE DE CREACIÓ D´UNA EMPRESA. QUÈ ÉS MILLOR, CONSTITUIR-SE COM A AUTÒNOM O CREAR UNA SOCIETAT?.

Fer-se treballador autònom sol ser la fórmula de molts emprenedors a l'hora de començar la seva aventura en solitari. És una fórmula per a evitar despeses i sobretot la paperassa que implica crear una empresa. No obstant això, no té per què ser la millor opció. De fet, en els últims dos anys ha crescut el nombre d'emprenedors que han optat per crear una societat en lloc de romandre com a autònoms.
En termes absoluts una opció no és millor que una altra. Tot dependrà de la qual millor s'adapti a les necessitats de l'emprenedor. Per això el millor és repassar les diferències més significatives entre les diferents opcions:
Tràmits de constitució
La paperassa i el temps de constitució d'una societat és molt superior que el dels autònoms. Per a començar han de constituir-se com a societat, adquirir una personalitat jurídica i seguir diversos tràmits fins a donar d'alta l'activitat. Per la seva banda, el treballador autònom només haurà de donar-se d'alta com a tal en la Seguretat Social, Hisenda i les administracions autonòmiques i locals. Les diferències són doncs molt grans a favor de l'autònom en aquest apartat.

Capital inicial
Aquest és un dels punts més importants per a qualsevol emprenedor. Els diners és un bé que escasseja en els començaments. Fer-se autònom no comporta cap cost, només el temps que cal destinar a la paperassa. Per contra, crear una societat mercantil requereix diners. En el cas de les SL, el capital mínim per a constituir-se és de 3.004,06 euros, i en el de les SA de 60.101 euros. La primera és una xifra relativament modesta, però la segona ja és més aviat important i no està a l'abast de tots els nous empresaris. L'avantatge torna a ser, en teoria, per a l'opció si es fes autònom.

Límits de la responsabilitat
La responsabilitat davant tercers és crucial en el cas de les noves empreses i si no està ben planificat l'empresari pot perdre no només l'empresa sinó els seus béns personals. En el cas dels empresaris autònoms la responsabilitat és il·limitada. No existeix diferència entre el patrimoni mercantil (de l'empresa) i el personal. És a dir, haurà de respondre amb el seu capital personal en cas de deute. Això no ocorre en l'àmbit de les societats, que quan es declara en fallida només respon amb els béns que posseïx l'empresa i no amb els dels seus propietaris. En aquest cas el ‘punt’ és per a la societat, sens dubte.


Imposts
El treballador autònom haurà de tributar sempre en l'IRPF els beneficis de la seva activitat econòmica. D'aquesta forma, els seus impostos dependran dels ingressos generals i del graó de la renda en la qual es trobi. Això no ocorre amb les empreses, que cotitzen amb un percentatge fix que en les pymes és del 25%.