La raó fonamental és per a controlar la inflació. Així, la gent hi pensarà més a l'hora de gastar i de demanar prestat, i això farà baixar els preus al nivell desitjat. Quan el BCE puja el tipus d'interès, el que fa és pujar el preu al que presta diners als bancs comercials (Santander, Barclays, BBVA, etc.) qui li demanen prestat quan necessiten liquidesa per a mantenir el mínim de reserves que se'ls imposa legalment (coeficient legal de caixa). Com a conseqüència, els bancs també pugen el tipus d'interès al que es presten entre ells: el famós Euribor (*European *Interbank *Offered *Rate). Finalment, els clients particulars que busquen finançament veuran també que se'ls aplica un tipus d'interès més alt en els seus préstecs personals i en les seves hipoteques futures i passades (si es van contractar a un tipus d'interès variable).
Com a conseqüència d'aquest encariment del finançament, els agents econòmics inverteixen menys en nous projectes i consumeixen menys .Menys consum i inversió signifiquen menys productes venuts, menys beneficis per a les empreses, i menys ocupació. Les empreses no només baixen el preu sinó que també produïxen i contracten menys quan no hi ha demanda ). Per tant,quan augmenta el tipus d'interès oficial baixa la inflació però el Producte Interior Brut tendeix a baixar .
Per això,el BCE ha de meditar quin dels dos objectius (baixa inflació o creixement de la producció) vol aconseguir prioritàriament.