Soluciona una crisi imprimir més diners?
Si la solució passés per imprimir més diners faria temps que s'hauria fet. Les màquines de fabricar bitllets segueixen en marxa i segueixen fabricant bitllets, en bona part per substituir aquells que estan massa deteriorats.
Si poguéssim duplicar els diners en poc temps seríem el doble de rics, podríem comprar el doble de coses. El problema és que els preus no són estables, sinó que els posa l'oferta i la demanda dels béns i serveis disponibles. Com tots tindríem el doble de diners tots voldríem comprar el doble, menjar fora el doble de vegades, etc. El problema que hauria és que les botigues es veurien col · lapsades de clients desitjant comprar el doble. No podrien donar l'abast, no tendrien mercaderies, els seus proveïdors no tendrien capacitat per a duplicar els productes i els empleats no podrien atendre a tots.
Com les botigues tindrien una demanda superior a l'esperada que les deixaria sense existències prendrien una mesura òbvia, pujar els preus. No podrien vendre més quantitat, però sí a major preu i quedar-se només amb els clients que estan disposats a pagar més i proporcionar un major benefici. Òbviament aquesta idea no se li hagués ocorregut a una sola botiga, sinó que totes acabarien pujant els preus. Al final hauríem de tot costa el doble i que hi ha la mateixa quantitat de béns i serveis. No hem aconseguit res, només hem pujat els preus i hagut de canviar tots els rètols i etiquetes.
Recentment a Zimbabue ha tingut resultats desastrosos. A Zimbabwe (Àfrica), per culpa d'una mala gestió del govern, el país ha arribat a uns punts crítics d'inflació: fa un any era del 7000% i actualment ho és del 150000%.
El valor del diner és tan tan baix que 10 barres de pa valen 300 milions de dòlars zimbabwesos (un sou mitjà). I no surt a compte anar a treballar perquè un bitllet d'autobús val 30 milions, (la desena part d'un sou mitjà).
També és conegut el resultat que va tenir la hiperinflació Alemanya després de la primera guerra mundial. De fet se sol relacionar amb l'ascens de Hitler al poder.
Si la solució passés per imprimir més diners faria temps que s'hauria fet. Les màquines de fabricar bitllets segueixen en marxa i segueixen fabricant bitllets, en bona part per substituir aquells que estan massa deteriorats.
Si poguéssim duplicar els diners en poc temps seríem el doble de rics, podríem comprar el doble de coses. El problema és que els preus no són estables, sinó que els posa l'oferta i la demanda dels béns i serveis disponibles. Com tots tindríem el doble de diners tots voldríem comprar el doble, menjar fora el doble de vegades, etc. El problema que hauria és que les botigues es veurien col · lapsades de clients desitjant comprar el doble. No podrien donar l'abast, no tendrien mercaderies, els seus proveïdors no tendrien capacitat per a duplicar els productes i els empleats no podrien atendre a tots.
Com les botigues tindrien una demanda superior a l'esperada que les deixaria sense existències prendrien una mesura òbvia, pujar els preus. No podrien vendre més quantitat, però sí a major preu i quedar-se només amb els clients que estan disposats a pagar més i proporcionar un major benefici. Òbviament aquesta idea no se li hagués ocorregut a una sola botiga, sinó que totes acabarien pujant els preus. Al final hauríem de tot costa el doble i que hi ha la mateixa quantitat de béns i serveis. No hem aconseguit res, només hem pujat els preus i hagut de canviar tots els rètols i etiquetes.
Recentment a Zimbabue ha tingut resultats desastrosos. A Zimbabwe (Àfrica), per culpa d'una mala gestió del govern, el país ha arribat a uns punts crítics d'inflació: fa un any era del 7000% i actualment ho és del 150000%.
El valor del diner és tan tan baix que 10 barres de pa valen 300 milions de dòlars zimbabwesos (un sou mitjà). I no surt a compte anar a treballar perquè un bitllet d'autobús val 30 milions, (la desena part d'un sou mitjà).
També és conegut el resultat que va tenir la hiperinflació Alemanya després de la primera guerra mundial. De fet se sol relacionar amb l'ascens de Hitler al poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada