La creativitat (o també enginy) és la capacitat de la ment per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemes a què s'enfronta.
Hi ha persones amb més creativitat innata que d'altres, si bé és una facultat que es pot entrenar. Les persones creatives acostumen a tenir una sèrie de trets en comú:
- tendeixen a buscar moments de solitud i són més introvertides que la mitjana
- no fan tant de cas als prejudicis socials
- estan més oberts a manifestar i explorar l'emoció, són apassionades
- són persones intuïtives
- busquen els problemes complexos, que veuen com a reptes i no els deixen fins a resoldre'ls
- es poden mostrar inconformes amb la situació del món on viuen.
- presenten gran capacitat de síntesi i abstracció
- estan obertes a l'experiència i al risc
- tenen capacitat de lideratge
Potencialment tots podem assolir graus de creativitat notables, però sabem treure'n tot el profit? Si no posem a prova aquest potencial, com sabem fins on podem arribar? L'ésser humà, per naturalesa, tendeix a aferrar-se als hàbits rutinaris que li proporcionen seguretat i li estalvien haver de considerar massa sovint les seves accions.
Hi ha persones que no usen la imaginació perquè creuen que el que és lògic és repetir el que ja coneixen. Confonen el que és habitual amb la realitat.Trencar amb les rutines que ofeguen la pròpia intel·ligència, tant en la forma de fer les coses com de concebre la vida, és un repte per assolir l'èxit i a la vegada una necessitat per adaptar-nos al món canviant que ens envolta. Per superar la fase del "pensar rutinari" i arribar a tenir un "pensar creatiu" cal travessar una "línia de l'esforç", cosa que requereix gran voluntat i persistència; ningú que no comenci per creure fermament en si mateix no podrà ser creador de res.
Així observem que, com més innovadora és la idea que volem instaurar, més esculls trobem. Freud, home de gran força innovadora, quan va publicar el llibre La interpretació dels somnis (l'any 1900) va patir un enfrontament obert amb la classe mèdica de l'època, la qual, extremadament poderosa i influent, va propiciar un pacte de silenci que va sumir les seves teories en un total desconeixement durant sis anys. Tanmateix, Freud sempre va tenir plena confiança en la veracitat i èxit de les seves investigacions. Per tant, no sols es tracta de tenir idees originals i creatives, sinó d'aplicar-les a fi de millorar la qualitat de vida, i defensar-les davant la força poderosa dels hàbits socials. Això ens portaria a fer una distinció entre crear i innovar. Una persona pot tenir un pensament original, però la idea pot restar estèril si, a partir d'aquí, no la desenvolupa i no genera experiència per poder-la aplicar amb eficàcia en el camp corresponent. Quantes bones idees han quedat en un calaix!
La innovació només es produeix si la idea creativa arriba a implantar-se i a produir una millora, per petita que sigui, en la qualitat de vida i en qualsevol àmbit de la societat.
Hi ha persones que no usen la imaginació perquè creuen que el que és lògic és repetir el que ja coneixen. Confonen el que és habitual amb la realitat.Trencar amb les rutines que ofeguen la pròpia intel·ligència, tant en la forma de fer les coses com de concebre la vida, és un repte per assolir l'èxit i a la vegada una necessitat per adaptar-nos al món canviant que ens envolta. Per superar la fase del "pensar rutinari" i arribar a tenir un "pensar creatiu" cal travessar una "línia de l'esforç", cosa que requereix gran voluntat i persistència; ningú que no comenci per creure fermament en si mateix no podrà ser creador de res.
Així observem que, com més innovadora és la idea que volem instaurar, més esculls trobem. Freud, home de gran força innovadora, quan va publicar el llibre La interpretació dels somnis (l'any 1900) va patir un enfrontament obert amb la classe mèdica de l'època, la qual, extremadament poderosa i influent, va propiciar un pacte de silenci que va sumir les seves teories en un total desconeixement durant sis anys. Tanmateix, Freud sempre va tenir plena confiança en la veracitat i èxit de les seves investigacions. Per tant, no sols es tracta de tenir idees originals i creatives, sinó d'aplicar-les a fi de millorar la qualitat de vida, i defensar-les davant la força poderosa dels hàbits socials. Això ens portaria a fer una distinció entre crear i innovar. Una persona pot tenir un pensament original, però la idea pot restar estèril si, a partir d'aquí, no la desenvolupa i no genera experiència per poder-la aplicar amb eficàcia en el camp corresponent. Quantes bones idees han quedat en un calaix!
La innovació només es produeix si la idea creativa arriba a implantar-se i a produir una millora, per petita que sigui, en la qualitat de vida i en qualsevol àmbit de la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada