En els últims anys un nou tipus d’emprenedor s’obre camí en el món: l’emprenedor social. Són emprenedors que intenten resoldre un problema social desatès, fent servir models de negoci innovadors que assoleixen un impacte multiplicador en la vida dels ciutadans que més ho necessiten. Independentment si volen o no que les seves empreses guanyin diners amb allò que fan (hi ha de tot), el que volen sens dubte és ajudar, canviar les coses, fer costat als més desfavorits. Per posar un exemple, cada any a l’Àfrica moren milions de nens per ingesta d’aigua contaminada. Un emprenedor social danès ha portat al mercat una canyeta que filtra l’aigua i la descontamina, venent-la a molt baix preu als governs de la zona i salvant la vida a molts milers de nens. I ho ha fet, en aquest cas, fent que la seva companyia guanyi diners i sigui sostenible per seguir portant aquest producte a cada cop mes països. Una solució innovadora molt mes ràpida, eficient i econòmica que la construcció d’infrastructures que trigaran dècades en ser presents.
Si voleu un exemple més proper de la nostra realitat, les persones cegues i en general molts discapacitats estan excloses de molts àmbits de la vida, tant en les relacions socials com en l’entorn professional. Un emprenedor social alemany ha creat un centre en què els visitants són guiats per cecs en la foscor, cosa que els obliga a ficar-se en la seva pell. Un negoci que ja s’ha exportat a 30 països i està canviant la mentalitat de la societat, generant noves oportunitats cap a aquestes persones.
El sector social, integrat, com tots sabem, per fundacions, ONGs, associacions, cooperatives i els serveis socials públics, suscita al nostre país de molta simpatia dels ciutadans. Al cap i a la fi, pretén resoldre injustícies socials que ni la empresa privada ni l’administració són capaces de resoldre. Però, atenció, pot perdre molt ràpid aquesta simpatia si segueix instal·lat en antigues maneres de fer. La veritat és que estem cansats que al nostre país el sector segueixi jutjant les iniciatives socials per les bones intencions i no pels resultats. Hi ha massa coses per fer, massa problemes urgents per resoldre per ser poc exigents i donar cops a l’esquena felicitant projectes mal gestionats. Tot i que fan indiscutiblement un bé social, podrien arribar a molta més gent que ho necessita si fessin bé les coses.
Avui el sector social aquí no ha estat capaç d’atreure gaire talent, és molt dependent de la recepció de diners de subvencions, pretén jutjar-se a ell mateix per les seves bones intencions, i sobre tot pretén mantenir una ànima, una puresa d’intencions, que veu els beneficis com a pecat. Sembla que guanyar diners i resoldre un problema social són dues coses incompatibles. ¿No creieu que és més aviat el contrari? Si un projecte social (empresa?) és capaç de fer diners, no és cert que podrà créixer mes ràpid i assolir més impacte social sense dependre de ningú? Que serveixin d’exemple els dos casos que acabem de mencionar. La gent respon als incentius. L’altre dia, quan explicàvem en un fòrum de debat que el sector necessita atreure gent de talent, MBAs, gent jove amb coneixements empresarials, i que per això eren necessaris incentius, algú ens deia que així l’ànima del sector es faria malbé. Que no ens parlin de l’ànima del sector, hi ha coses molt greus que resoldre. Sisplau, fem venir a tothom.
Les subvencions continuades són un altre dels problemes del sector. No estem en contra de les subvencions quan serveixen per posar en marxa un projecte, però si de les subvencions que es perpetuen en el temps sense cap incentiu perquè la iniciativa intenti ser sostenible. Aquestes iniciatives poden seguir innovant i creixent, fer les coses millor amb tecnologia, arribar a més territoris i solucionar el problema dels més desfavorits només si generen ingressos i beneficis.
En aquests temps de crisi que ens ha tocat viure, moltes subvencions s’estan retallant i les iniciatives socials que no han fet els deures i han provat de generar ingressos i de trobar altres fonts de finançament probablement desapareixeran. Aprenguem de cara al futur. No depenguem dels diners de l’administració.El sector social ha d’evolucionar.
El sector social de demà és un sector en què les solucions no passen per la fórmula que aposta per molta inversió i poc impacte. Nosaltres defensem el contrari, models de poca inversió i molt d’impacte, i això només s’aconsegueix amb emprenedors amb models de negoci sostenibles.
Les administracions haurien d’ajudar-hi incorporant en els seus ressupostos partides per contractar gent que mesuri l’impacte social dels projectes a què donen suport i per crear programes que facin aflorar els emprenedors socials del nostre entorn. Un sector social potent demà pot generar molta riquesa, molts llocs de treball. Som-hi.
Si voleu un exemple més proper de la nostra realitat, les persones cegues i en general molts discapacitats estan excloses de molts àmbits de la vida, tant en les relacions socials com en l’entorn professional. Un emprenedor social alemany ha creat un centre en què els visitants són guiats per cecs en la foscor, cosa que els obliga a ficar-se en la seva pell. Un negoci que ja s’ha exportat a 30 països i està canviant la mentalitat de la societat, generant noves oportunitats cap a aquestes persones.
El sector social, integrat, com tots sabem, per fundacions, ONGs, associacions, cooperatives i els serveis socials públics, suscita al nostre país de molta simpatia dels ciutadans. Al cap i a la fi, pretén resoldre injustícies socials que ni la empresa privada ni l’administració són capaces de resoldre. Però, atenció, pot perdre molt ràpid aquesta simpatia si segueix instal·lat en antigues maneres de fer. La veritat és que estem cansats que al nostre país el sector segueixi jutjant les iniciatives socials per les bones intencions i no pels resultats. Hi ha massa coses per fer, massa problemes urgents per resoldre per ser poc exigents i donar cops a l’esquena felicitant projectes mal gestionats. Tot i que fan indiscutiblement un bé social, podrien arribar a molta més gent que ho necessita si fessin bé les coses.
Avui el sector social aquí no ha estat capaç d’atreure gaire talent, és molt dependent de la recepció de diners de subvencions, pretén jutjar-se a ell mateix per les seves bones intencions, i sobre tot pretén mantenir una ànima, una puresa d’intencions, que veu els beneficis com a pecat. Sembla que guanyar diners i resoldre un problema social són dues coses incompatibles. ¿No creieu que és més aviat el contrari? Si un projecte social (empresa?) és capaç de fer diners, no és cert que podrà créixer mes ràpid i assolir més impacte social sense dependre de ningú? Que serveixin d’exemple els dos casos que acabem de mencionar. La gent respon als incentius. L’altre dia, quan explicàvem en un fòrum de debat que el sector necessita atreure gent de talent, MBAs, gent jove amb coneixements empresarials, i que per això eren necessaris incentius, algú ens deia que així l’ànima del sector es faria malbé. Que no ens parlin de l’ànima del sector, hi ha coses molt greus que resoldre. Sisplau, fem venir a tothom.
Les subvencions continuades són un altre dels problemes del sector. No estem en contra de les subvencions quan serveixen per posar en marxa un projecte, però si de les subvencions que es perpetuen en el temps sense cap incentiu perquè la iniciativa intenti ser sostenible. Aquestes iniciatives poden seguir innovant i creixent, fer les coses millor amb tecnologia, arribar a més territoris i solucionar el problema dels més desfavorits només si generen ingressos i beneficis.
En aquests temps de crisi que ens ha tocat viure, moltes subvencions s’estan retallant i les iniciatives socials que no han fet els deures i han provat de generar ingressos i de trobar altres fonts de finançament probablement desapareixeran. Aprenguem de cara al futur. No depenguem dels diners de l’administració.El sector social ha d’evolucionar.
El sector social de demà és un sector en què les solucions no passen per la fórmula que aposta per molta inversió i poc impacte. Nosaltres defensem el contrari, models de poca inversió i molt d’impacte, i això només s’aconsegueix amb emprenedors amb models de negoci sostenibles.
Les administracions haurien d’ajudar-hi incorporant en els seus ressupostos partides per contractar gent que mesuri l’impacte social dels projectes a què donen suport i per crear programes que facin aflorar els emprenedors socials del nostre entorn. Un sector social potent demà pot generar molta riquesa, molts llocs de treball. Som-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada