Suposam que el Sr Llobera entra al Banc A i deposita 10.000 euros a la seva compte. Llavors el Banc A agafa 9.000 euros del Sr Llobera i els deixa a tres anys al Sr Font, a un tipus d´interès del 3%. El Sr Font es compra un cotxe de segona mà amb aquests diners. Es dóna la circumstància de què el venedor del cotxe ingressa també al banc A els 9.000 euros que cobra al Sr Font. Per tant, tenim que el Sr. Llobera té 10.000 euros ingressats al banc A i el venedor del cotxe també té 9.000 euros ingressats. Quan el banc ha deixat els 9000 euros al Sr. Font ha creat un actiu ja que ha creat el dret a cobrar 9000 euros en tres anys més els interessos corresponents. Un dret de cobrament és un actiu i un actiu té un valor, és a dir, es pot vendre.
Resulta que el Banc A es dirigeix al BCE i li demana que li adelanti una certa quantitat de diners a canvi de deixar en garantía l´actiu que ha creat, és a dir, el préstec que ha concedit al Sr. Font. El BCE li adelanta els diners a canvi d´un tipus d´interès.
Si ara el Sr Llobera i el venedor del cotxe reclamen els diners a la vegada el Banc A ho podrá satisfer. S´han creat diners per 9000 euros. Si el comprador del cotxe ho hagués pagat en efectiu, amb estalvi personal, no s´haguessin creat diners.. Els diners es creen a partir de deute.
Quan un banc crea diners, està utilitzant avui els diners de demà. Ara bé, si el deutor no paga el préstec, s´han creat uns diners que no existirán en el futur. Quan el deute prové d´un deutor solvent, els diners són autèntics. En canvi, quan provenen d´un deutor insolvent són falsos.
Si alguns deudors no tornen els préstecs, el sistema no es veu afectat perquè els bancs poden asumir aquest risc. Però si una gran quantitat de deutors es tornen insolvents, els diners creats no existirán en el futur. El que va pasar entre els anys 2007 i 2009 es que es varen donar préstecs a persones que ja eren insolvents. Per què va pasar això?
Primer perquè pensaven que l´augment del valor dels béns inmobles que servien de garantia a la majoria d´aquestes deutes farien que aquestes persones es tornassin solvents. Però va baixar el preu de la vivenda i encara eren més insolvents.
Segon perquè com aquestes deutes eren actius , les venien a estalviadors i a inversors i així es llevaven el risc de damunt.
Resulta que el Banc A es dirigeix al BCE i li demana que li adelanti una certa quantitat de diners a canvi de deixar en garantía l´actiu que ha creat, és a dir, el préstec que ha concedit al Sr. Font. El BCE li adelanta els diners a canvi d´un tipus d´interès.
Si ara el Sr Llobera i el venedor del cotxe reclamen els diners a la vegada el Banc A ho podrá satisfer. S´han creat diners per 9000 euros. Si el comprador del cotxe ho hagués pagat en efectiu, amb estalvi personal, no s´haguessin creat diners.. Els diners es creen a partir de deute.
Quan un banc crea diners, està utilitzant avui els diners de demà. Ara bé, si el deutor no paga el préstec, s´han creat uns diners que no existirán en el futur. Quan el deute prové d´un deutor solvent, els diners són autèntics. En canvi, quan provenen d´un deutor insolvent són falsos.
Si alguns deudors no tornen els préstecs, el sistema no es veu afectat perquè els bancs poden asumir aquest risc. Però si una gran quantitat de deutors es tornen insolvents, els diners creats no existirán en el futur. El que va pasar entre els anys 2007 i 2009 es que es varen donar préstecs a persones que ja eren insolvents. Per què va pasar això?
Primer perquè pensaven que l´augment del valor dels béns inmobles que servien de garantia a la majoria d´aquestes deutes farien que aquestes persones es tornassin solvents. Però va baixar el preu de la vivenda i encara eren més insolvents.
Segon perquè com aquestes deutes eren actius , les venien a estalviadors i a inversors i així es llevaven el risc de damunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada