Translate

dissabte, 28 de maig de 2011



FACTORS DE POBRESA
Alguna vegada tots hem anat curts de diners. Es tracta d'una experiència individual. No és el mateix que la pobresa com a problema social. Si els diners són una mesura de riquesa, la seva manca indica manca de riquesa, però no és el mateix que el problema social de la pobresa.
La pobresa com a problema social és una ferida incrustada més profunda que afecta cada una de les dimensions de la cultura i la societat. Implica la continuïtat d'uns ingressos baixos per part dels membres de la comunitat, una falta d'accés als serveis com l'educació, mercats, servei sanitari, falta de presa de decisió i d'instal·lacions comunes com ara d'aigua, condicions de salubritat, carreteres, transport i comunicacions. A més, hi ha "pobresa d'esperit", que permet que els membres de la comunitat creguin i comparteixin desesperació, desesperança, apatia i timidesa. La pobresa, especialment els factors que ho contribueixen, són un problema social amb una solució social.
Transferir fons, fins i tot si es dirigeixen a les víctimes de la pobresa, no erradicarà o reduirà la pobresa. Simplement n'alleugerà els símptomes a curt termini. No és una solució durable. La pobresa és un problema social que demana una solució social. La solució és eliminar-ne de manera clara, conscient i deliberada els cinc principals factors.

Factors, causes i història:

Un "factor" y una "causa" no són ben bé el mateix. Una "causa" es pot observar com un element que alimenta els orígens d'un problema com la pobresa, mentre que un "factor" s'observa com un element que alimenta la continuïtat quan aquest ja existeix.
La pobresa a escala mundial té moltes causes històriques: colonialisme, esclavitut, guerres i conquestes. Hi ha una diferència important entre aquestes causes i el que anomenem factors que mantenen les condicions de pobresa. La diferència recau en el que nosaltres, avui, podem fer-hi. No podem tornar enrere en la història i canviar el passat. La pobresa existeix. Es va causar pobresa. El que sí que podem fer té a veure amb els factors que perpetuen la pobresa.
Tothom sap que moltes nacions europees, a causa de guerres devastadores, com la I i la II Guerra Mundial, van empobrir-se molt, la gent vivia de les ajudes i la caritat, només per sobreviure. Al cap de dècades van tornar a reconstruir-se en termes d'ingressos nacionals reals, fins a esdevenir nacions modernes fortes i influents amb una població pròspera. Sabem que moltes altres nacions s'han mantingut entre les menys desenvolupades del planeta tot i que s'han invertit bilions de dòlars en el que s'anomena diners d'"ajuda". El motius recauen en què no es van atacar els factors de pobresa, només els símptomes. A nivell internacional o nacional un PIB (Producte Interior Brut) baix no indica només pobresa, sinó que n'és un símptoma com a problema social.
Els factors de pobresa (com a problema social) que s'indiquen a continuació: ignorància, malalties, apatia, deshonestedat i dependència, s'han de valors com a condicions simples. Sense judicis morals. No són ni bones ni dolentes. Si en una societat o comunitat, un grup de persones decideix reduir i eliminar la pobresa, sense fer un judici de valor, hauran d'observar i identificar aquests factors, i prendre accions per eliminar-la per tal d'erradicar la pobresa.
Els cinc principals factors, successivament, contribueixen als factors secundaris com la manca de mercats, poques infraestructures i lideratge, mal govern, falta de feina i de formació, absentisme, manca de capital, entre d'altres. Tots ells són problemes socials, cada un d'ells està causat per un o més d'aquests cinc factors, i cada un d'ells contribueix a perpetuar la pobresa. Per tant, per eliminar la pobresa cal erradicar-los.

Ignorància
La ignorància significa falta d'informació o de coneixement. Es diferencia de l'estupidesa, que es falta d'intel·ligència, i també de l'insensantesa que es falta de saviesa. Normalment la gent barreja els tres conceptes i els interpreta com un de sol. "El coneixement és poder", afirma una vella dita. Desafortunadament, algunes persones se'n aprofiten i intenten mantenir el coneixement només per a ells (una estratègia per obtenir un avantatge injust), i dificulten que d'altres n'obtinguin. No esperis que si ensenyes a algú una habilitat determinada o li donis certa informació, aquesta informació o habilitat passarà amb normalitat a la resta de la comunitat.
És important determinar quina informació els falta. Molts planificadors i altres persones amb ganes d'ajudar les comunitats a enfortir-se pensen que la solució és l'educació. Tanmateix, l'educació té molts significats. Certa informació no és important per a la situació. Saber que Romeo i Julieta moren en una obra de Shakespeare no ajuda a un granger, però serà més profitós saber quin tipus de llavor creixerà bé en la terra local i quina no.

Malalties:
Quan una comunitat té una taxa alta de malalties, l'absentisme és elevat i la productivitat baixa, i es crea menys riquesa. A part de la misèria, el malestar i la mort que deriva de les malalties, també és un factor important de pobresa d'una comunitat. Està bé no només ajuda a les persones a estar sanes, contribueix a eradicar la pobresa en la comunitat.
Aquí, com a tot arreu, la prevenció és la millor cura. Es tracta d'un dels principis bàsics de l'atenció mèdica primària. L'economia és més saludable si la població sempre està sana; molt més que si la gent es posa malalta i s'han de tractar. La salut contribueix a l'eradicació de la pobresa més en termes d'accés a aigua pel consum neta i segura, separació dels sanitaris del subministrament d'aigua, principis d'higiene i prevenció, més que centres mèdics, metges i medicaments, que són solucions de cura més cares que no pas la prevenció.
Apatia:
L'apatia és quan la gent deixen de preocupar-se, o quan se senten tan impotents que no fan res per canviar-ho, per bé o per mal, per solucionar un error o millorar les condicions.
A vegades, algunes persones se senten incapaces d'aconseguir alguna cosa, senten gelosia de familiars o altres membres de la comunitat que sí que ho intenten. Aleshores busquen la manera de que el que sí que ho aconseguit torni a ser pobre com ells. L'apatia porta apatia.
Deshonestedat:
Quan els recursos que en principi s'han d'utilitzar per a serveis comunitaris i instal·lacions van a parar a butxaques privades .
Dependència:
La dependència prové en parar de rebre caritat. A curt termini, després d'un desastre, la caritat pot ser essencial per sobreviure. A llarg termini, la caritat pot contribuir a la desaparició del receptor i certament a que continuï la pobresa.
Es pot pensar que un és tan pobre, es troba tan indefens, que no pot ajudar-se a si mateix, que un grup no pot refer-se, i han de dependre de l'ajuda exterior.

Conclusió:
Aquests cinc factors no són independents l'un de l'altre. Les malalties contribueixen a la ignorància i a l'apatia. La deshonestedat contribueix a les malalties i a la dependència. I així la resta. Cadascuna contribueix a les altres.